El 2 de juliol de 2018 va entrar en vigor una nova llei per a tirar a okupes d’habitatges

El passat dia 11 de juny de 2018 va ser publicada en el BOE la Llei 5/2018, que promou la modificació de la Llei d’Enjudiciament Civil ( LEC), per al desallotjament dels Okupes d’habitatges.
Que pretén aquesta Llei? D’alguna manera agilitzar els procediments de què actualment disposa el legítim propietari d’un habitatge, per a la recuperació dels habitatges il·legalment ocupats.

L’exposició de Motius d’aquesta Llei:

Ens refereix a dos tipus d’ocupació:
1.- La generada a conseqüència de la dura realitat socioeconòmica; un augment considerable del nombre de desnonaments de persones i famílies que conformen un segment d’extrema vulnerabilitat econòmica i d’exclusió residencial que empenyen a aquest col·lectiu a aquesta classe de pràctiques. D’aquí ve que per a corregir aquestes conductes des d’aquesta reforma es faci una crida a les Administracions públiques per al desenvolupament de plans
d’actuació

2.- L’ocupació il·legal fomentada amb finalitats lucratives, que aprofitant de forma molt reproblable la situació de necessitat d’aquest col·lectiu de persones i famílies extremadament vulnerables i a l’empara de l’alta sensibilitat social que suposa la falta d’habitatge , per grups amb organització “ mafiosa”, s’ha arribat a disfressar actuacions delictives arribant a exigir el pagament de quantitats a canvi d’un sostre immediat, o extorquint al propietari o legítim posseïdor de l’habitatge amb la finalitat d’obtenir una compensació econòmica com a condició per a recuperar l’habitatge.

QUE DIU LA LLEI CONTRA LA OCUPACÓ IL·LEGAL D’IMMOBLES

En principi el legislador intenta protegir el propietari que ha estat desposseït de la seva propietat il·legalment i destaca les virtuts i inconvenients dels actuals procediments que té al seu abast per a recuperar la seva propietat; d’una banda es refereix a la via civil, si bé es reconeix en aquesta Llei que cap dels llits que actualment ofereix aquesta via, són plenament satisfactoris quant al termini de temps que es requereix per a una recuperació eficient , amb la qual cosa els perjudicis per als legítims propietaris o posseïdors augmenten de manera extraordinària, fent-se una crida a articular mecanismes legals àgils en la via civil que permetin la defensa dels drets de titulars legítims privats il·legalment i sense el seu consentiment de la possessió del seu habitatge .

Noti’s no obstant això que quan la Llei es refereix a “titulars legítims”, ens remet a; persones físiques, entitats sense ànim de lucre o entitats públiques propietàries o posseïdores legitimes d’habitatge social. Tot sembla indicar doncs que qualsevol altre col·lectiu, entengui’s, bancs, fons d’inversió dedicats a l’especulació Immobiliària, etc…, queden fora de l’empara que suposa aquesta reforma legal, la qual cosa suposa que hauran de continuar aguantant aquesta situació d’ocupació il·legal.

D’altra banda se’ns remet a la via penal. Sobre ella l’Exposició de Motius diu que “ el delicte d’usurpació” eix que a manera de tipus penal gira aquesta via, no pot comportar una solució general que transcendeixi o substitueixi els mecanismes Civils per a la tutela dels drets possessoris , reconeixent en tot cas que dret penal suposa “ la ultima ratio” de tot ordenament jurídic.

En l’Exposició de Motius de la Llei , es posa l’èmfasi en el fet que “ en cap cas pot adquirir-se violentament la possessió mentre existeixi un posseïdor que s’oposi a això”, havent de sol·licitar per a això en tot cas el propietari o legítim posseïdor de l’habitatge, l’auxili de l’Autoritat competent”.

A continuació s’exposa de manera més o menys detallada els procediments actuals per a aconseguir desallotjar als ocupants il·legals;

D’una banda es refereix al judici verbal de desnonament per precari, llit que pesi al problema que pot suposar la falta d’identificació dels demandats, pot ser efectiu per a aconseguir el desallotjament de l’habitatge. Planteja no obstant això “un problema d’inexactitud conceptual, amb la consegüent inseguretat en la consecució de la tutela pretesa, atès que en els supòsits d’ocupació il·legal no existeix tal precari, ja que no hi ha un ús tolerat pel propietari o titular del legítim dret de posseir, ni cap mena de relació prèvia amb l’ocupant”.

Ante este escenario la Ley, propone la reforma de la LEC, y actualiza el tradicional interdicto de recobrar la posesión para una recuperación inmediata de la vivienda ocupada ilegalmente previsto en su artículo 250.º4º. mitjançant el procediment desenvolupat en els articles 437, 441 i 444 d’aquesta.

Com qualsevol altre procediment s’inicia amb la interposició de la demanda de judici declaratiu verbal. En aquest cas el demandant haurà d’acompanyar a la demanda el titulo sobre el que fonamenti la seva petició i sol·licitar el lliurament de la finca ( art.441.1 bis) . Cal no oblidar incloure en la demanda la petició d’assenyalament per a la pràctica de la diligència de llançament ( art.150.4), devent en aquest cas el Jutjat comunicar als Serveis públics la data assenyalada per al llançament .

Podran presentar aquest tipus de demanda, ( legitimació activa) les persones físiques, entitats sense ànim de lucre o entitats públiques propietàries o posseïdores d’habitatge social.

La demanda podrà ser dirigida ( legitimació passiva) de manera genèrica contra els desconeguts ocupants ( art. 437.3 bis), no serà necessari per tant identificar amb noms i altres dades als demandats, la notificació es farà a qui es trobi habitant la casa.

Identificació del receptor; per a procedir a la identificació de la persona que reculli la demanda, qui realitzi l’acte de comunicació podrà anar acompanyat dels agents de l’autoritat. Si ha estat possible la identificació del receptor o altres ocupants, es donarà trasllat als Serveis públics competents en matèria de política social per si procedís la seva actuació, previ consentiment dels ocupants.

Una vegada presentada la demanda l’article 444. 1 bis, disposa que es requerirà als ocupants perquè aportin al procés titulo suficient enfront del propietari o legitimo posseïdor que justifiqui la possessió en un termini de 5 dies.

Una vegada notificada la demanda, tres són les possibilitats dels ocupants per a oposar-se a la desocupació:

Que els ocupants contestin la demanda però no aportin res en el termini de 5 dies. En aquest cas es dictarà acte ordenant el lliurament de la possessió al legítim posseïdor.

Els ocupants contesten i aporten un títol que no justifica l’ocupació. Igual que abans es dicta acte en el qual s’acorda lliurar la possessió al seu legítim posseïdor, no sent aquest acte recurrible en cap cas. En aquest cas es donarà trasllat als Serveis públics competents perquè, en el termini de 7 dies, adoptin les mesures que procedeixin.

Els ocupants aporten a la contestació un titulo aparentment suficient com pot ser un contracte d’arrendament. En aquest cas hi haurà judici. Cal destacar que el justificant d’empadronament no té la consideració de titulo.

En cas de no contestar-se la demanda en el termini legalment previst, es procedirà immediatament a dictar sentència estimatòria. Per a sol·licitar la seva execució no serà necessari el termini de 20 dies de l’article 548 de La LEC ( Art.441.1 bis)